Miguel i Paco desenterren la memòria per a reparar la vida dels qui van ser negats

En un racó del cementiri municipal d'Énguera (València), set persones paren esment a la terra que separa les fileres de tombes. Unes furguen amb les pales, unes altres raspen les restes que van trobant, aspiren la pols de cada os per a evitar danyar l'ADN o documenten amb la seva càmera tot el que allí succeeix. Saben que després de la mort les nostres restes encara tenen veritats per contar i que poden transformar el rumb de la Història, d'aquí el seu afany.Fa més de 10 hores que, en aquell lloc, fa temps que ha caigut el sol. Un d'ells mira el rellotge i, en silenci, comença a recollir les seves pertinences. Es tracta de Miguel, un dels arqueòlegs forenses responsables de l'excavació. Està exhaust. Les eleccions autonòmiques, municipals i estatals han estret encara més la seva agenda perquè un canvi polític podria implicar la interrupció de moltes exhumacions. 

Poques persones imaginen que buscar, recuperar i identificar persones desaparegudes implica també posar-se en contacte amb els seus familiars, negociar amb institucions, enllaçar-se amb altres associacions, tractar amb els finançadors, atendre els mitjans de comunicació, confraternitzar amb professionals nacionals i internacionals i compartir nous procediments que facilitin que les persones recuperin el seu passat, valorant-lo i tractant-lo amb especial respecte.De camí a casa Miguel recorda que va deixar una conversa pendent amb Francisco Etxeberría, un dels millors antropòlegs forenses del món, el seu mestre i amic. Resolt, aparca el seu cotxe en la cuneta i li truca per telèfon.Al llarg de la seva conversa Miguel i Paco desenterren la memòria dels qui van ser fets callar i mostren com el compromís amb la reparació moral de les víctimes i els seus familiars per a transcendir les violències que va generar una guerra i les repressions d'una dura dictadura militar contribueixen a sanar la nostra democràcia.

L'Associació Científica ArqueoAntroNuestro compta amb un equip amb experiència en les fases de treball relacionades amb la localització, excavació, exhumació i estudi de fosses comunes de víctimes del Franquisme, així com de combatents de la Guerra Civil Espanyola i persones desaparegudes. Des de la documentació i recerca històrica prèvia, la recollida de testimoniatges orals i mostres d'ADN per al seu acarament amb les restes òssies de les víctimes, els treballs de camp relacionats i l'anàlisi interdisciplinària posterior.

Miguel Mezquida és un arqueòleg i membre fundador de ArqueoAntro. És Llicenciat en Història per la Universitat de València en 2004. Exerceix com a arqueòleg professional des de 2005, pertanyent al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències de València i Castelló i a l'Associació Espanyola d'Antropologia i Odontologia Forense. Col·labora en processos de recerca, localització, excavació, exhumació i identificació de víctimes de la Guerra Civil i del Franquisme des de l'any 2008. Una frase que ho defineix és: «El que enterren no són ossos, són les llavors que van creixent.»

Francisco Etxeberria Gabilondo (Beasain, Guipúscoa, 14 de febrer de 1957) és un antropòleg forense espanyol. Doctor en Medicina per la Universitat del País Basc (1991), és metge especialista en Medicina legal i forense i especialista en Antropologia i biologia forense de la Universitat Complutense de Madrid. És professor titular de Medicina legal i forense en la Universitat del País Basc,​ president del departament d'Antropologia física de la Societat de Ciències Aranzadi, de la qual va ser president, president de la secció de Medicina legal i forense de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Bilbao i professor de l'Institut Basc de Criminologia, on ha estat secretari i subdirector.​ En 2020 és nomenat assessor del Govern de la Nació en matèria de memòria històrica.